7a Maratò d’aikido a Aikido Vilassar

Publicat el 15 maig 2012 per Euclides

Com comença a ser una tradició dintre del calendari dels cursets abans del descans per les vancances d’estiu (per alguns), Aikido Vilassar organitza per a tothom que vulgui una trobada singular. Tant per la seva durada (5 hores), com per la gran quantitat de mestres que hi pendràn part. La Marató D’Aikido.

En aquesta edició tindrem el gust de comptar amb la col·laboració  inestimable de:

- Jordi Amoròs
- Quico Masafrets
- Xavier Revilla
- Lluis Núñez
- Manel Fernández
- Jaume Gelabert

Sense oblidar al mestre Jordi Gilabert, que organitza i coordina la marató.

Enguany celebrarem aquest curs el dia 30 de juny a les instal·lacions del Poliesportiu Municipal de Vilassar de Mar. A la pista annexa, on es van dur a terme els últims exàmens de pas de grau.  De 9 del matí a 2 dos migdia. El preu serà de 20 euros. Caldrà portar armes.

Tot i que a primera vista 5 hores poden semblar moltes, el fet d’ haver-hi tants mestres donarà molt de ritme i agilitat a la trobada. Una expreriencia recomanable, tant per participar-hi com per veure-la. La diversitat de mestres i estils faran de la jornada un espectable digne de recordar per a tothom. Evidentment que no cal assistir a tota la jornada. Cadascú dintre de les seves possibilitats pot gestionar el temps i energies disponibles per tal de gaudir de la festa de l’aikido que volem que sigui aquest event.

Esperem que pogueu assistir tant al curs com al refrigeri de després per tal de compartir ja de forma distesa i recuperats de l’esforç uns riures.

Publicat dins de Articles | Envia un comentari

Guanyar-se els “galons”

Publicat el 23 abril 2012 per Euclides

La visita de Kitaura ha estat aprofitada també per a la concessió de “dan” als aikidoques que demostren la seva feina i entrega a aquesta art i que a ulls del metre Kitaura responen al nivell atorgat.

Com  sabeu la concessió de “dans” a partir del 3r grau correspon al mestre Kitaura. Encara no hi ha formalitzats accessos per via exàmens, com el cas de 1r, 2n i 3r dan (l’any 2011 es van fer els primers exàmens d’aquest grau per cert).

Primer de tot felicitar a tots aquells que durant aquest cap de setmana han vist confirmats el seu treball i dedicació, sabent-me molt de greu no poder enumarar-los a tots.  Sense voler menys tenir a la resta, especial menció per la relació que tenim amb el seu club i amb la seva persona en especial, al mestre Eloy Orduna que ha rebut el 4t dan.

No s’ha de considerar un premi que li hagin atorgat, si no un reconeixement mes que merescut i treballat, tots som coneixedors dels seus periples per la geografia espanyola (i mes enllà) “perseguint” al mestre Kitaura de curs en curs. Si no el coneguessim podríem titllar la seva conducta de “asssetjament”, d’aquell que cal demanar una ordre d’allunyament,  però com que ens cau bé, ho descriurem com a  “dedicació” i “vocació”.

Bromes a part, i fent una abstracció a lo que suposa “guanyar-se els dans”, potser hi donem massa importancia com  signe distintiu o definitori, el propi Eloy amb to d’humor, al felicitar-lo pel seu “ascens”, va dir: “no os equivoqueis, sigo siendo el mismo cabroncete”.

Amb una expressió mes o menys afortunada, el que ens ve a dir aquest home  es que allò que se sap, allò que ets capaç de donar de l’aikido no varia segons et donin o no un dan. Es una cosa que es demostra amb la feina del dia a dia, amb la feina que es fa al tatami. Pel fet que tinguis un dan o un altre, no canvia allò que saps fer i com ho fas.

Evidentment que un Dan té un valor, però pel reconeixement a una feina feta. Per se, no hauria de ser un element que ens dugués a fer classificacions o rankings, o bé de forma excloent ens portés a judicis precipitats sobre el valor d’algú, com a aikidoca.

Publicat dins de Articles | Envia un comentari

Curs del mestre Kitaura a Aikido Estrac

Publicat el 16 abril 2012 per Euclides

Aquest cap de setmana ( 14 i 15 d’abril), s’ha celebrat al poliesportiu de Caldes d’Estrac el Curs de “primavera” del mestre Yasunari Kitaura. Organitzat pels companys de Aikido Estrac.
Com sempre les visites del mestre son enriquidores tant pels practicants més neofits, com pels propis mestres. Ja que en aquests cursets com es habitual en el mestre no es centra en les tècniques si no en els fonaments que defineixen l’akido com a art marcial.
La absorció, la acceptació i el treball des del hara, elements que es repetien una i altre vegada en les paraules del mestre i del seu fill (Shu Kitaura).

Com ja va passar en el curs de l’any passat d’aquestes dates, hem tingut la sort de comptar amb la presencia del seu fill, el qual segueix la mateixa línia de treball. En aquest cas, en Shu Kitaura se centrava en el treball de terra (suwari waza) en el començament de les sessions.
Molts dels presents comentaven que veien en el fill, en la seva manera de moure’s, els trets distintius del seu pare.
Com he dit, sempre interessant i necessari aquestes cursos que ens fan adonar dels errors que cometem en les nostres pràctiques diàries i de tot el camí que encara ens queda per recòrrer.
A banda del curs en si, no voldria acabar la resenya sense fer esment del “tercer temps”. Companys de diversos llocs de la nostra geografia vam compartir un dinar reconstituient en el restaurant del propi poliesportiu. Permetent l’intercanvi d’impressions i anècdotes i el retrobament amb antics companys. Converses que donen un valor afegit al fet de compartir un cap de setmana entre aikidoques.

Reiterem el nostre agraïment per l’esforç realitzat pels companys d’Aikido-Estrac per fer possible aquest curs i el seu desenvolupament.

Publicat dins de Articles | Etiquetat com a , , | Envia un comentari

Noves experiències. Dayto ryu

Publicat el 10 abril 2012 per Euclides

El passat 31 de març al nostre dojo es va celebrar una sessió d’entrenament de Dayto Ryu AIKIJUJUTSU TAKUMAKAI. Una art marcial englobada dintre de la extensa familia del jiu jitsu, arts marcials japoneses tradicionals. Aqueta escola o estil es pot entendre com la prescursora de l’aikido modern. En tant quant va ser un dels estils que O sensei va practicar per arrivar a configurar posteriorment l’art de l’aikido.
Aquest estil actualment no té mestres en aquesta comunitat, però si que hi ha grups de practicants que es reuneixen periodicament per practicar i recordar les ensenyances. Al no haver un mestre, aquests practicants han de fer viatges d’instrucció al Japò o bé convidar als mestres japonesos a venir als nostres dojos.
Aquesta forma de treballar està molt present en la tradició japonesa, es a dir, els alumnes tenen una actitud d’aprenentatge activa en vers el coneixement, i el mestre es una guia que de tant en quan corregeix i indica. Per contra d’un model occidental on l’alumne es mes passiu i només va absorbint allò que li es transmés pel mestre de forma constant i activa.
Aquesta experiencia no hauria estat possible sense el nostre company Eloy Orduna, que va convidar als seus companys de Dayto Ryu del Dojo Club Budokan Penedès de Vilafranca del Penedès. Una representació d’aquest club juntament amb una representació del nostre Dojo van encetar una sessió on no hi havia mestre. Va ser el company del club Budokan Jose Alberto Hernández que va tenir la amabilitat de fer de guia de la sessió.
Va ser una sessió on vam tenir la oportunitat de fer una aproximació molt bàsica del que es aquest art nou per a la majoria de nosaltres. Veient les similituds amb l’aikido, però també importants diferencies com eren el paper dels atemis i el tipus de línies de desequilibri que es creaven i treballaven.
Reiterem el nostre agraïment a Eloy, ja que va ser qui va permetre el contacte amb aquest club i aquest estil. Esprem que aquest hagi estat el començament d’una relació d’intercanvi de noves experiències marcials. Igualment agraïr la visista dels companys de Vilafranca del Penedès i al company que va conduïr la sessió.

Publicat dins de Articles | Etiquetat com a | Envia un comentari

Curset a St. Adrià del Besos

Publicat el 5 març 2012 per Euclides

Per no perdre les costums aquest dissabte 3 març  hi hagut curset d’aikido. El club d’aikido situat a St. Adrià del Besos ha organitzat  aquest “seminari”, impartit en aquesta ocasió per tres mestres:
- Manel Fernández
- Xavier Revilla
- Jaume Gelabert

En aquest curs cada mestre ha volgut remarcar en la seva sessió, una hora aproximadament per a cada ponent, certs conceptes que a vegades oblidem o queden diluïts en la pràctica ordinària i només quan veiem que les coses no surten com deurien i ens preguntem per què trobem la resposta en aquests petits detalls.

En primer lloc el mestre Manel Fernández (Aikido Mataró) ha fet interessants reflexions sobre la importancia de la pràctica conscient. Tot i que la dinàmica de treball pròpia de l’aikido es repetir moviments una i altre vegada, no hem de caure en la mecanització. En paraules seves “hem de començar de cero a cada repetició”. Es important no deixar de percebre les sensacions tant pròpies com les de uke.
En el torn del mestre Xavier Revilla (aikido granollers), aquest ha remarcat a través de les seves tècniques escollides la absorció com a element essencial  inicial,  la clau per a  una bona entrada.  Aquest fet es fa encara mes plausible quan més directe volguem entrar una tècnica.
Finalment, el mestre Jaume Gelabert (Aikido Mataró) ha centrat la seva dissertació  en les múltiples  “sortides” partint d’una mateixa absorció o entrada, remarcant la importància del control, ja que a partir d’un bon control qualsevol tècnica pot ser executada. Donant peu al concepte d’elaboració i treball que suposa la pràctica de les tècniques.
Cal destacar també que en aquest curs, al finalitzar la part corresponent al seminari, es va procedir a l’entrega dels diplomes de pas de grau corresponents als exàmens que es van realitzar a l’any 2010. Un moment sempre emotiu i important per aquells que els reben. Mostra d’això les cares d’alegria i satisfacció dels posseïdors del títol, que han hagut d’esperar una miqueta per  tenir “la proba documental”. No deixa de ser un tros de paper, però l’esforç i el treball que hi ha al darrere de tots aquells que han començat el camí del aikidoca i arriven, no al final sino a una estació mes del llarg camí, no deixa de ser una petita alegria ben merescuda.

Com sempre els cursos son una oportunitat no només de entrenar i apendre més, sino una excusa per retrobar-se en companys i compartir bons moments.
Agraïments als professors i als organitzadors de la trobada.

Publicat dins de Articles | Etiquetat com a | Envia un comentari